El Nihon Tai-Jitsu (tècniques del cos) és un sistema de defensa personal basat en les antigues escoles tradicionals japoneses i està orientat a obtenir la màxima eficàcia amb el mínim esforç sigui quina sigui la teva sexe, edat o constitució.

Tot i no considerar-se un Koryu (escola marcial i tradicional japonesa fundada abans de 1876), el Nihon Tai-Jitsu conté la paraula Nihon que fa denotar un esperit, ús i pedagogia tradicionals d’aquesta disciplina basada en el respecte per tot el que ens envolta i amb l’aplicació de la proporcionalitat per sobre de totes les coses.

En el pla físic, el Nihon Tai-Jitsu representa un complet treball de cops, luxacions, projeccions i estrangulacions, fonamentades en l’ús del Tai-sabaki (desplaçament corporal), que es complementen entre si per aconseguir una defensa efectiva davant qualsevol tipus de agressió ja sigui amb cops, agafades, atacs armats o lluita a terra.

Els seus grups tècnics estan compostos per 24 tècniques de base (agafades de les mans que es defensen per cop, luxació i projecció), 28 tècniques de kihon-waza (atacs dinàmics de diferents tipus als quals cal reaccionar amb la corresponent esquiva corporal i defensar posterior ment amb cop, luxació, projecció o estrangulació) i kata (diverses formes de kata individual i amb company), que és una forma tradicional d’educar la memòria corporal. Cal no oblidar que tot aquest treball ve complementat amb altres tasques pedagògiques i tècniques.

A nivell organitzatiu, Budo Shin és membre de AESNIT (Associació Espanyola de Nihon Tai-Jitsu) que a la vegada pertany a la FMNITAI (Federació Mundial de Nihon Tai-Jitsu) la qual està vinculada amb la Nippon Seibukan Dojo, que és l’escola i organització que homologa les titulacions marcials a nivell Japonès.

Per entendre el Nihon Tai-Jitsu tal com el coneixem avui dia, cal remuntar-se a la restauració Meiji (1866-1869), que va abolir el feudalisme japonès, convertint als samurai en simples ciutadans reduint els seus privilegis i estatus social. Aconseguint així, que molts Buguei (arts de combat) es perdessin.

Jigorō Kanō (1860-1938) fundador del Judo, que aleshores era un estudiant i practicant de Jujutsu, veia que les arts marcials tradicionals aviat anaven a desaparèixer, així que va enviar als seus alumnes més avantatjats a practicar amb els mestres d’escoles que encara no s’havien perdut.

Minoru Mochizuki (1906-2003) va ser un d’aquells alumnes, que al costat de Morihei Ueshiba (1883-1969) van ser enviats a estudiar Daito Ryu amb Takeda Sōkaku (1859-1943), Karate amb Gichin Funakoshi (1868-1957), Kenjutsu i Kobudo amb mestres també reconeguts.

Passada la Segona Guerra Mundial i davant la prohibició de la pràctica de les arts marcials a Japó, Mochizuki va ser enviat a França per difondre els coneixements que posseïa.

Jim Alcheik (1931-1962) va ser un dels alumnes més destacats de Mochizuki i fundador de la Federació Francesa d’Aikido, Tai Jitsu i Kendo. Després de la seva sobtada mort en un atemptat a Algèria, és Roland Hernaez qui s’encarrega de mantenir l’organització, creant un sistema i metodologia de defensa personal que presenta a Minoru Mochizuki, el quin accepta i certifica donant-li el nom de Nihon Tai-Jitsu a causa del seu origen i esperit japonès.