El Karate Shito Ryu és un dels estils més antics, un dels que més katas té i un dels més practicats a tot el món. A més, manté la puresa dins dels estils originaris d’Okinawa i el que es pretén és l’autodefensa, a més d’una bona condició física i intel·lectual, disciplina i respecte a l’àrea de treball.

En molts casos, els seus desplaçaments es basen en esquives per evitar el xoc amb la tècnica de l’atacant. Això no vol dir que no s’aconsegueixi aquest bloqueig, sinó que al ésser un estil fluid i llarg s’aconsegueix fer desaparèixer el cos de la trajectòria de l’adversari.

Les seves tècniques posseeixen la mateixa base comuna dels altres estils principals, tot i que es matisen algunes variants o particularitats que són les que el fan ser característic. Per exemple, el Zenkutsu- dachi és menys accentuat, i se sol executar una mica més en els atacs que en les defenses, el kokutsu- dachi és més ampli en katas de Shuri-te i més curt en les kates de Naha-te. Altres d’aquestes posicions característiques són Moto dachi, Shiko dachi, Neko ashi dachi, Sanchin dachi, etc.

També té defenses dobles, sent molt corrent executar un atac simultani a la defensa (Yuyi uke, Morote uke, etc.)

El Mestre Kenwa Mabuni va entrenar i va aprendre dels mestres del Ninjitsu i del Kobudo, i molts dels bunkais de kates es realitzen amb gran varietat de desplaçaments, luxacions, estrangulacions i projeccions.

La riquesa d’aquest estil, ha de tenir una acurada base tècnica, necessària per executar-se correctament i aplicar-la en l’àmbit de la defensa personal. Sent molt important, que la coordinació d’aquestes tècniques i desplaçaments s’aprenguin combinant-los amb una correcta respiració i concentració de la part de el cos implicada.

Les tres regions més importants en què es va forjar l’art marcial d’Okinawa van ser Shuri, antiga capital de regnat i nobles, Naha, ciutat amb un port pesquer dedicada al comerç asiàtic i Tomari, un poble de pescadors i camperols.

La seva posterior difusió va arribar fins i tot fins a finals de segle XIX, on la pràctica de l’karate s’incorpora als plans d’estudi del Japó a l’assignatura d’Educació Física.

El terme Shito-Ryu prové de la fusió de les dues grans corrents marcials del karate d’Okinawa, el Shuri-Te i el Naha-Te, originant una de les tècniques més profundes i sistematitzades, tant en el tècnic com en l’espiritual i filosòfic .

Els caràcters inicials de dos mestres de Mabuni donen origen al nom d’aquest estil: La paraula Shi fa referència a la inicial del mestre de Shuri-Te, la paraula To, és la inicial del mestre de Naha-Te, Kanryo Higaonna i Ryu significa escola, tècnica, estil.

“ShiShu” = Itosu “To on na” = Higahonna

El karate havia passat de generació en generació en secret i per Mabuni seria aquesta visió la que li permetria ensenyar a qualsevol que busqués el coneixement amb honestedat i integritat.

El símbol que es va triar com a representació de l’estil va ser el mateix escut de la família Mabuni, inspirant la idea de dues persones que es troben cara a cara embolicats per l’harmonia.