El Iaido (via per a la unió del cos i esperit) és un art marcial japonès basat en el desembeine i enbeine de l’espasa japonesa. Està orientat al domini del sabre i a la seva efectivitat en els primers i crucials instants del combat.

Podem diferenciar dos tipus de treballs, el dels Koryu (escoles antigues) i el dels sistemes moderns. En el cas de les formes modernes com és el ZNKR Iaido (Zen Nihon Kendo Renmei Iaido), el treball està orientat al desenvolupament tècnic, físic, personal i emocional, deixant de banda l’efectivitat i buscant un equilibri entre físic i mental. D’altra banda, en els Koryu, el treball venia determinat per cadascuna d’aquestes escoles, basant-se en tècniques de guerra. No només se centraven en tècniques de desembeine, sinó que treballaven gran quantitat de treballs amb i sense espasa, a part de la utilització i especialització de diverses armes de l’època com podien ser el Wakizashi, el Jo, l’Naginata, entre moltes altres.

El treball de ZNKR Iaido, és un sistema educatiu compost de 12 Katas (moviments educatius seqüenciats) basades en tècniques de diferents Koryu. Un altre aspecte d’aquest sistema és el Torei (respecte a la Katana) que es practica tant a l’inici com al final de la pràctica. És important també esmentar que la pràctica d’aquest art es fa de forma individual i amb Iaito (arma creada per a la pràctica amb les mateixes característiques que una Katana, però sense esmolar).

Referent a l’organització, Budo Shin és membre de ACIJ (Associació Catalana d’Iaido i Jodo) la qual està afiliada al CNK (Comissió Nacional de Kendo) de la FFJ (Federació Francesa de Judo i disciplines associades) que està directament vinculada amb la AJKF (All Japan Kendo Federation) que és l’organització que promou el ZNKR Iaido, entre d’altres disciplines.

Ens situem al segle XV, quan el maneig més primitiu del sabre a les Koryu consistia en el Kenjutsu (esgrima japonesa), és aquí on comencem a trobar les primeres tècniques de desembeinat. Aquestes tècniques comencen a ser comuns en diverses escoles, popularitzant la manera de portar la Katana amb el tall cap amunt i aconseguint la seva màxima difusió en el període Edo (1603-1868).

Gran quantitat de mestres i escoles es van especialitzar exclusivament en aquestes tècniques que es van estudiar i van transmetre fins a l’arribada de la restauració Meiji (1866-1869), que va abolir el feudalisme japonès i va reduir els privilegis i estatus samurai. Aquest fet junt amb la guerra Boshin propici la desaparició de gran quantitat de Koryus. A dia d’avui no se sap exactament quantes escoles es van perdre per falta de documents, però, alguna d’aquelles Koryu es van continuar ensenyant per a un públic molt més reduït.

Al voltant de 1952 es funda la AJKF (All Japan Kendo Federation) on, dins d’aquesta, s’ajunten grans mestres de diferents Koryu per crear un compendi de Katas inspirades en aquestes escoles, i poder ensenyar conceptes bàsics i estàndard del que vindria a ser el Iaido modern més estès en l’actualitat.