El Wing Chun (cant de la primavera) és un art marcial que prové del Kung Fu xinès, en concret del mestratge en l’àmbit de la lluita. És un sistema de defensa personal, basat en la distància curta.

Fonamentalment, el treball de Wing Chun és un conjunt de defenses tancades, desplaçaments veloços i cops ràpids per assegurar la màxima eficàcia en el combat a distància curta. La seva efectivitat, àmpliament contrastada, ve d’una defensa i atac simultanis, a part d’un ús proporcional de la força.

D’altra banda, en Wing Chun no trobem bloquejos, sinó que es defensa desviant els atacs. També trobem cops de puny, cops amb mà oberta, luxacions i llançaments, a part del treball de les armes tradicionals xineses.

El practicant de Wing Chun aprendrà que els ulls en la distància curta ens poden enganyar, de manera que desenvolupés altres sentits com l’oïda o el tacte, aconseguint així una major comprensió de l’estructura, pes i funcionament del cos. Els reflexos es multipliquen i es refinaran les respostes instintives desenvolupant així la capacitat d’anticipar-se les agressions. Com en tota pràctica marcial, l’alumne de Wing Chun també millorarà la seva estructura corporal i mental.

A nivell organitzatiu, Budo Shin pertany a A.E.W.S. WU XIA (Associació Esportiva de Wu Shu) que està vinculat a la delegació Catalana i Internacional de IMAF-IKFF (International Martial Arts Federation – International Kung-Fu Federation). D’altra banda, el club Budo Shin i AEWS WU XIA estan afiliats a la ANAMC (Associació Nacional d’Arts Marcials Xineses).

Diu la llegenda que a finals de la dinastia Ming (1368-1644), la jove donzella Yim Wing Chun va ser forçada a casar-se amb un senyor feudal al qual no volia. En primera instància ella es va negar, però finalment va dir que reconsideraria la proposta si aquest aconseguia derrotar-la en una baralla.

La jove es va creuar amb una monja budista anomenada Ng Mui (una dels 5 supervivents del Temple Shaolin del sud), a explicar-li la seva història, la monja no va dubtar a ajudar-la i ensenyar-li un nou sistema marcial que ella mateixa havia creat.

La inspiració li va sorgir en observar una confrontació entre una serp i una grulla. La monja va quedar perplexa dels moviments amb els quals la grulla esquivava i atacava, així que va decidir adaptar els moviments de l’au per incorporar-los al seu estil de lluita.

Els ensenyaments d’aquest nou estil, li van permetre a la jove poder derrotar al seu pretendent i prendre les regnes de la seva pròpia vida. Després d’allò, Yim Wing Chun es va casar i va tenir fills als quals els ensenyo tots els secrets d’aquest art. En el seu honor, aquests li van posar el seu nom a l’art, conservant la denominació fins a dia d’avui.

El Wing Chun com molts altres estils marcials d’aquella època, es mantenia en secret i únicament els familiars podien practicar-lo. Va ser gràcies a Yip Man (1893-1972) i els ensenyaments dels seus alumnes que van difondre l’art convertint-lo en un dels estils de Kung Fu més practicats en l’actualitat.